La Societat Valenciana d’Ornitologia es posiciona en contra del parany “científic”

La SVO interposa el corresponent recurs d’alçada
La pega lesiona greument el plumatge de les aus. Foto: SEO/BirdLife

La pega lesiona greument el plumatge de les aus. Foto: SEO/BirdLife

En relació amb la resolució de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana emesa el passat 1 d’octubre, per la qual s’autoritza la captura de diverses espècies d’aus en 17 estacions de seguiment i 33 punts o paranys , sota l’empara d’una captura i processat suposadament científics , la Societat Valenciana d’ Ornitologia ( SVO ) alerta que s’ha autoritzat la captura i el marcatge d’espècies d’ aus no cinegètiques , sota el pretext d’un suposat mètode d’estudi que s’intenta manifestar com a científic quan en realitat no compta amb el més mínim control de qualitat , rigor i seguretat per a les aus , liderat per investigadors de la Universitat Politècnica de València ( UPV ) que no acrediten ni la capacitat ni aptitud necessàries per al desenvolupament del suposat projecte d’ investigació científica , utilitzant un mètode, el parany , que està actualment prohibit per la legislació i completament desacreditat per la comunitat científica internacional .

El passat 1 d’octubre, la Direcció General del Medi Natural de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana emetia una resolució per la qual s’autoritza la captura de diverses espècies d’aus ( algunes d’elles no cinegètiques ) en 17 estacions de seguiment i 33 punts o paranys , sota l’empara d’una captura i processat suposadament científics .

La Societat Valenciana d’Ornitologia ( SVO ) ha interposat el corresponent recurs d’alçada a la resolució , recordant a la Conselleria que la caça amb parany és il · legal , tal com ha estat declarat per diverses sentències autonòmiques , nacionals i internacionals , i en aquest sentit , constitueix un delicte tipificat en l’article 336 del Codi Penal .

La SVO alerta que l’esmentada resolució , per la qual es permet la caça a 33 paranys per a l’estudi de la migració de diverses espècies d’aus, no conté cap raonament ni justificació del mètode emprat per a la captura , que és el requisit essencial de l’excepcionalitat per la prohibició d’aquest mètode de caça establerta en l’article 13.1.e ) de la Llei 13/2004 de Caça de la Comunitat Valenciana, ni tampoc fa constar l’existència de l’informe tècnic exigit en aquest mateix article, ni raona la necessitat de tal investigació a l’empara ludeix l’autorització , limitant-se a fer una afirmació sense fonament sobre la suposada ” altíssima selectivitat ” del mètode de caça , selectivitat que ha estat reiteradament rebutjada per tots els tribunals que han sentenciat la caça amb parany .

Un aspecte especialment greu recau en el fet que la resolució és recolzada per la Unitat Docent d’Enginyeria Mediambiental del Departament d’Enginyeria Rural de la Universitat Politècnica de València ( UPV ) . En aquest sentit , el personal de la UPV encarregat del projecte al · ludeix que el parany es pot autoritzar al · legant motius científics . No obstant això , la SVO no entén que s’aprovi un tipus de captura en què s’empren substàncies no selectives com la lliga o coles , que poden danyar el plomatge de les aus dificultant o impedint el vol . En qualsevol investigació científica en què es treballa amb organismes vius que han de ser retornats al medi , ha de prevaler el principi bàsic de preservació del benestar animal , com així recullen nombrosa legislació tant internacional com nacional . De fet , la SVO considera que el projecte d’investigació autoritzat als professors de la UPV constitueix un clar exemple de mala praxi científica , l’única finalitat és donar cobertura suposadament científica a una activitat delictiva com és la caça amb parany .

A més , és important destacar que no hi ha estudis científics avalats per la comunitat internacional que avalin la innocuïtat d’aquest mètode de captura , és a dir , no existeix en l’actualitat cap estudi científic sobre la migració de les aus basat en capturar aquests animals amb coles o substàncies similars . Al contrari , la manipulació i estrès soferts per les aus capturades mitjançant la tècnica del parany sempre serà superior als d’altres mètodes no lesius que són els comunament empleats ( per exemple , anellament científic mitjançant anelles de metall ) , pel que, ni en el supòsit de quedar l’au completament neta de les substàncies adhesives , la SVO entén de cap manera que s’aprovi un estudi de migració emprant aquesta tècnica enfront d’altres àmpliament reconegudes i utilitzades per la comunitat científica internacional .

Per tant , per a l’entitat conservacionista , resulta manifestament sorprenent que un departament de la UPV, que res té a veure amb l’estudi de la biologia i la migració de les aus , i que tampoc acredita cap treball o publicació científica en aquest camp , avali el caràcter científic i la suposada innocuïtat del mètode de caça mitjançant parany , col · laborant amb els paranyers en les captures i processat dels exemplars , i defensant la suposada activitat ” científica ” que es desenvolupa en els paranys .

Malgrat que els investigadors recalquen que els responsables de cada ” parany científic ” rebran una formació , no es detalla cap aspecte relatiu a la qualitat , quantitat i qui / és seran els responsables d’impartir la mateixa . En l’anellament científic d’ocells , avalat per la comunitat científica internacional i reconegut a Espanya per les administracions autonòmica i nacional , la formació és extensa , rigorosa i tutelada per entitats avaladores . Al final del període de formació , els anelladors han de superar unes proves teòriques i pràctiques , que tenen per objecte l’adequada preparació dels mateixos i l’obtenció del permís necessari per poder exercir aquesta activitat . En aquest cas, però , de manera irresponsable , s’autoritza als propis paranyers a capturar , manipular i anellar aus de diferents espècies , algunes d’elles protegides per la legislació nacional i autonòmica , i per tant no cinegètiques , com el pit-roig , el picogordo , el tallarol capnegre i el tallarol de casquet , sense cap tipus de control i sense haver rebut la formació necessària perquè el procés es pugui realitzar amb unes mínimes garanties de seguretat per a les aus .

Per tot l’exposat, la SVO ha sol · licitat al Consell l’anul · lació de la resolució atenent a la seva il · legalitat , prevalent l’interès mediambiental i de protecció dels recursos biològics naturals sobre l’interès particular dels paranyers i els investigadors , i que se suspengui immediatament la activitat de caça amb parany.

[Font: Societat Valenciana d’Ornitologia]

Anuncis
%d bloggers like this: