Un estudi confirma el potencial de l’entorn de Barcelona per a la producció agrícola

Investigadors del grup Sostenipra de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han elaborat un estudi per analitzar el potencial agrícola de l’espai periurbà de Barcelona. Les conclusions indiquen que 400 hectàrees es podrien adreçar a l’agricultura. El seu ús implicaria un estalvi anual de fins a 4.400 tones de CO2.

https://i0.wp.com/www.innovaticias.com/userfiles/extra/thumbs/306_GKXT_dfdd2s.jpgCientífics de la UAB han quantificat les àrees amb potencial per a la producció agrícola en la zona periurbana, l’entorn no urbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estudi ha pres com a exemple la producció de tomàquets, el segon vegetal més consumit a la ciutat, per avaluar l’estalvi ambiental i el potencial de consum. Les dades indiquen que 400 ha de terreny, entre cultius abandonats i cobertes d’edificis urbans aprofitables, podrien adreçar-se a l’agricultura, amb una producció, en el cas dels tomàquets, d’entre 2.700 i 10.000 tones. Aquesta producció implicaria un estalvi anual d’entre 32 i 120 Gigajoules d’energia i d’entre 1.200 i 4.400 tones de CO2.
L’estudi ha analitzat el potencial del Parc Agrícola del Baix Llobregat (3000 ha), amb el 58,7% de la superfície adreçada als cultius, però també amb 530 ha (el 16%) de zones desertes, bona part de les quals té capacitats per a la producció agrícola. Si se sumen les hectàrees aprofitables amb l’implementació d’hivernacles a cobertes d’edificis del parc logístic de la Zona Franca i de la pròpia ciutat – una experiència que ja s’està desenvolupant en algunes ciutats, com Nova York, Londres o Vancouver –, l’àrea amb potencial agrícola de Barcelona i el seu entorn suma més de 400 ha. Només tenint present la zona no aprofitada del Delta del Llobregat es podrien produir 4.600 tones de tomàquets amb cultius a hivernacles.
La importància de la producció local a nivell ambiental va ser quantificada en un estudi previ dels mateixos investigadors de Sostenipra ICTA-UAB publicat al Journal of the Science of Food and Agriculture. El transport i l’emmagatzematge dels productes no locals generen grans despeses energètiques i emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’estudi, mentre la venda a Barcelona d’1kg de tomàquets d’Almeria requereix l’emissió de 704 g de CO2, la mateixa quantitat produïda a Barcelona només implica l’emissió de 263g.
Actualment el 60% dels tomàquets que es consumeixen a Barcelona procedeixen d’Almeria. En canvi, si s’implementessin 20 ha d’hivernacles (l’escenari més conservador de l’estudi) es podria cobrir el 36% del consum de tomàquets de la ciutat. I amb un aprofitament de 75 ha del sòl fins i tot es podria obtenir un 33% d’excedent de producció.
Per als investigadors, les barreres més importants per a l’ús agrícola de les zones abandonades són les econòmiques: l’especulació del terreny degut a la proximitat de la ciutat, el preu elevat del sòl, la competència amb els productors de fora, i els minsos beneficis de l’activitat; juntament amb les barreres ambientals: limitacions en l’abastiment d’aigua per les condicions climàtiques; i amb les socials: la falta de continuïtat d’aquesta activitat de generació en generació. D’altra banda, les barreres d’implementar hivernacles en coberta serien econòmiques, donada la inversió inicial, i barreres legals tant de planejament com d’adaptació a l’àmbit urbà.

Les conclusions de l’estudi són de gran importància per a una millora ambiental en general, no només a Barcelona, atès que les zones urbanes són responsables del 80% del consum d’energia global, del 70% de la generació de residus i del 60% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle.
La recerca, presentada a la conferència Agriculture in an Urbanizing Society – International Conference on Multifunctional Agriculture and Urban – Rural Relations a Wageningen, Països Baixos, ha estat duta a terme pels investigadors del grup de recerca Sostenipra de l’ICTA de la UAB Esther Sanyé-Mengual, Ileana Cerón-Palma, Jordi Oliver-Solà, Juan Ignacio Montero i Joan Rieradevall, amb la participació de l’empresa Inèdit, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat; i el Departament d’Enginyeria Química de la UAB.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona

Imatge: Àrea d’implementació per a sistemes d’hivernacles al Parc Agrícola del Baix Llobregat (192 ha, en vermell); a les cobertes del parc logístic (112 ha en blau); i a cobertes de la ciutat de Barcelona (95 ha en verd). (Escala 1:300.000).