20.000 catalans ‘treballen’ com a voluntaris ambientals cada any

Col · laboren en censar fauna, plantar arbres o eliminar espècies invasores
Les activitats no pretenen suplir l’Administració, sinó fomentar valors

 

Els voluntaris a Collserola. Foto: Jordi Cotrina - El Punt/Avui -

Els voluntaris a Collserola. Foto: Jordi Cotrina – El Punt/Avui –

El passat 17 de febrer, uns 20 voluntaris convocats per la plataforma SOS Delta del Llobregat es van dirigir a la Pineda de Gavà amb l’objectiu de frenar la proliferació de miraguanos, planta d’origen americà que al passat es feia servir per omplir coixins però que s’ha assilvestrat en algunes zones fins a esdevenir un autèntic problema. Després de rebre instruccions d’uns monitors, també voluntaris, els participants es van posar els guants i van començar a arrencar del sòl intentant portar l’arrel. Van estar quatre hores i van recollir sis metres cúbics. «No és per presumir, però la pineda va notar molt positivament la nostra acció», indica Raúl Bastida, membre de SOS Delta.

Mentre uns arrenquen miraguanos, altres censen aus al delta de l’Ebre. També n’hi ha que es dediquen a netejar boscos i marges de carreteres, a plantar alzines, a recuperar les poblacions d’amfibis i papallones, a reparar fonts tradicionals o, simplement, a denunciar abocadors il · legals o altres afectacions sobre el medi.

En total, unes 20.000 persones participen cada any a Catalunya en activitats de millora ambiental organitzades per unes 90 associacions naturalistes i entitats públiques, afirma Evelyn Segura, coordinadora de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC). No només col · laboren de manera altruista, sinó que en ocasions poden arribar a pagar una petita quantitat «per sufragar despeses d’organització i material», prossegueix Olatz Muniozguren, de l’organització Depana. Fins al proper diumenge se celebra la Setmana del Voluntariat Ambiental amb activitats en una trentena de municipis. «Tenim gent molt activa des Rialp fins a Bellver o Altafulla», presumeix Segura.

EXPERIÈNCIA DE COLLSEROLA

El consorci del parc de Collserola és una de les entitats amb més experiència. «Ara hem reunit 88 voluntaris que realitzen diverses funcions amb certa regularitat, com a guies, conservació de senyals o eradicació de plantes invasores, encara que lògicament en les convocatòries més populars participa més gent de forma puntual», resumeix Glòria Arribas, tècnica del consorci. Dissabte passat, per exemple, en col · laboració amb la UB i la Fundació Hàbitats, es va organitzar una jornada per recollir escombraries a la riera de Vallvidrera.

Arribas, no obstant, precisa que aquestes activitats no es convoquen per suplir les mancances de l’Administració, sinó «com a projecte educatiu». De fet, possiblement sortiria més barat contractar uns especialistes en neteja que l’operatiu muntat per atendre els voluntaris. «L’objectiu a Vallvidrera no era només recollir residus, sinó explicar als participants el valor de la riera i convèncer-los de la importància de mantenir el medi en bon estat-insisteix-. La llei del voluntariat explica clarament el que es pot fer i el que no ». El mateix opina Muniozguren, de Depana: «El nostre objectiu no és arribar on no arriba l’Administració, sinó defensar el patrimoni natural en línies generals. Això significa donar suport a campanyes i fins i tot oferir assessorament legal ».

Sigui de forma contínua o esporàdica, tots els voluntaris aporten el seu gra de sorra. El seu perfil és variat. «Quan vam convocar maratons ornitològiques per censar ocells-explica Bastida-, sempre apareix gent sense experiència, però no ens importa. Al contrari, ens agrada ensenyar ». Arribas comenta que la majoria dels voluntaris de Collserola són «gent d’entre 30 i 60 anys que es dedica a activitats allunyades del medi ambient». I per què fer-ho?: «Quan passeges i veus una alzina que vas plantar anys enrere-conclou Muniozguren-, és una sensació indescriptible».

Font: El Periódico de Catalunya

Anuncis
%d bloggers like this: