El Besòs, de claveguera a camí fluvial

El riu ha recuperat la fauna autòctona i ja compta amb 300 espècies d’aus

L’objectiu ara és no retrocedir en la qualitat ambiental

El Parc Fluvial del Besòs. Foto: Diputació de Barcelona / AEN

El Parc Fluvial del Besòs. Foto: Diputació de Barcelona / AEN

Poder passejar a prop del riu Besòs gaudint de l’entorn, ja sigui a Sant Adrià, a Santa Coloma o als municipis del Vallès, era impensable en els anys 80. Amb el pas del temps i l’esforç d’entitats, plataformes, consorcis i administracions s’ha aconseguit donar passos de gegant en la qualitat de l’aigua -reduint els nivells d’amoni, especialment- i la recuperació de la fauna i la flora. Uns elements que han convertit el Besòs en un camí fluvial que centenars de veïns gaudeixen diàriament per caminar, córrer o anar en bici sense fer olor a contaminació.
Aconseguir-ho no ha estat fàcil i mantenir-lo en el temps tampoc ho serà. La principal tasca -la d’impulsar un projecte de recuperació implicant les administracions- l’ha desenvolupat el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, una entitat que es va crear el 1988 amb l’objectiu de millorar els entorns fluvials de les comarques d’Osona , Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelonès.
“La Conca ha experimentat un canvi brutal en 25 anys” diu el president del Consorci, Sergi Mingote. “Vam començar a treballar quan els rius eren autèntiques clavegueres i l’aigua baixava de colors diferents”, recorda. La Conca està formada per diversos rius, sent els més destacats al Congost, el Mogent, el Ripoll i el Besòs, de 17,7 Km de longitud fins a la seva arribada al mar.
Mingote explica orgullós el “moltíssim millor” que es troba al Besòs gràcies al “sanejament i la tasca de conscienciació i educació ambiental” realitzats. I és que la creació progressiva de 16 depuradores i la construcció de fins a 300 Km de col · lectors per canalitzar les aigües residuals han contribuït de manera decisiva a millorar la qualitat de l’aigua del riu i han reduït considerablement els nivells d’amoni.
La millora de l’aigua ha propiciat la recuperació d’un elevat nombre d’espècies autòctones que havien desaparegut. D’aquesta manera, es poden veure diferents amfibis i rèptils, llúdrigues -un animal que feia 60 anys que no es veia- i el Consorci ja té comptabilitzades fins a 300 espècies diferents d’aus.
De fet, el tractament que es dóna a l’inici del Besòs no és el mateix que el de la seva desembocadura. “Aquesta diferència hi tota la vida”, diu Sergi Mingote, que assegura que l’impacte urbanístic dels municipis del Barcelonès fa que el procés de recuperació en aquesta zona sigui més lent. Per aquest motiu diu que “els tractaments al final del riu són més intensives”.
El treball a la desembocadura del Besòs compta amb la col · laboració de l’ajuntament de Sant Adrià. L’àrea de medi ambient va prendre consciència que havia de protegir la biodiversitat quan van començar a aparèixer espècies que no es veien a la zona des de feia molts anys. Fonts municipals expliquen com han aconseguit “protegir la zona de l’ús públic” a més de crear un refugi de pesca per prohibir aquesta activitat i protegir l’entorn. “El final del riu va millorant molt poc a poc”, coincideixen des de l’ajuntament.
La col · laboració entre administracions és necessària per la qualitat del Besòs, segons Sergi Mingote. El president del Consorci diu que “cada vegada hi ha més complicitat”, però tem pel futur en època de crisi i retallades. “L’objectiu principal és no retrocedir, no donar passos enrere”, explica, i assegura que “sense anar cap enrere, s’avança en qualitat”.

Parc Fluvial

La recuperació ambiental del riu ha anat acompanyada de la creació d’un entorn paisatgístic al servei de la ciutadania. El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic que recorre 9 quilòmetres des de la confluència del Ripoll fins a la desembocadura a la Mediterrània, passant pels municipis de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més destacats de la regió metropolitana de Barcelona, ​​sobretot tenint en compte el seu entorn urbà. Gestionat per la Diputació de Barcelona, ​​al Parc Fluvial del Besòs es va crear el 2004 facilitant l’accés ciutadà a l’entorn del riu. Les obres van costar 37 milions d’euros, el 80% dels quals van ser aportats pels fons de cohesió de la Unió Europea.

Lluita ciutadana:

El Barcelonès Nord compta amb diverses entitats implicades en la recuperació del Besòs. Una de les més destacades és la Plataforma ciutadana per la Recuperació del tram final del riu Besòs, una entitat creada el 1998 amb l’objectiu de reivindicar una finalitat lúdica així com la recuperació ambiental del riu.
El president de la plataforma, Pere Gusi, compte que des del principi van reclamar que es plantessin espècies autòctones a la riba fluvial, que es formessin illots de sorra per a les aus o basses a la desembocadura. “Ho vam aconseguir gairebé tot”, diu Gusi, encara que matisa que “encara queda molt per fer”. L’impulsor de l’entitat se sent decebut per l’incivisme de molts ciutadans. “Baixen i tiren les deixalles al costat del riu”, explica Pere Gusi, qui creu que tots hauríem de ser més curosos.
Una altra de les entitats implicades en la importància de la recuperació del riu Besòs és Dones del Futur, un col · lectiu que lluita per conscienciar sobre la importància dels signes identificatius de Sant Adrià. Han elaborat rutes guiades pels dos costats del riu i fins i tot han posat nom a un dels ponts, el Pont dels passadors.
Consol Aroca, impulsora del col · lectiu, assegura que el riu és un element “vertebrador” per al municipi que amb el temps s’ha apropat als seus habitants. El Besòs sempre ha estat una barrera física que ha separat barris de Sant Adrià amb situacions socioeconòmiques diferents: “El que abans ens separava, ara ens uneix”, sosté Aroca.

Font: La Vanguardia

Anuncis
%d bloggers like this: