El sector de la biomassa espera un reconeixement

S’importa fusta russa mentre la llenya local es podreix o s’envia a altres països

L’alt cost de les calderes dificulta la seva extensió, tot i la ràpida amortització

Vista aèria d'una serradora del Vallès Oriental. Foto: Arxiu El Periódico - Xavier Jubierre -

Vista aèria d’una serradora del Vallès Oriental. Foto: Arxiu El Periódico – Xavier Jubierre –

«Un 40% de la superfície de Catalunya és arbrada. I on busquem la fusta? Al port de Barcelona ». La reflexió de l’enginyer forestal Climent Ferré es torna més paradoxal en constatar que des d’aquest i altres ports locals salpen els vaixells que exporten estelles i pellets (premsat de serradures) amb denominació d’origen catalana. És importada fusta de països com Rússia, en ser més barata fins i tot amb transport. I de la petita part extreta, la majoria la compra Itàlia, que la prima davant l’absència d’energia nuclear.

Costa de creure que hi hagi tanta fusta desaprofitada a Catalunya amb els seus nombrosos avantatges: menor impacte ambiental que el combustible fòssil, alleujament de la dependència energètica i garantia de model a llarg termini. A més del desenvolupament econòmic i la prevenció d’incendis.

Però no és possible impulsar el sector sense involucrar la societat. «Hem divulgar les bondats de la biomassa: gràcies a la tecnologia, la llenya fa funcionar tota una central energètica», diu el subdirector general de Boscos, Xavier Clopés.

ELEVAT COST

Per vertebrar una demanda sòlida és imprescindible que les autoritats garanteixin condicions més propícies. «La manca de regulació i el cost de la inversió llasten el sector», diu l’enginyer agrònom Guillem Argelich. El gran desemborsament, amb la caldera: instal · lar una de 100 kW costa uns 39.000 euros, per 13.000 euros la de gasoil. «Però pel cost de combustible, la de fusta s’amortitza abans de quatre anys», segons Clopés.

L’Institut Català d’Energia aporta un 30% en adquirir una caldera. Una mesura que compensa la suspensió temporal de les primes del Govern a les noves instal · lacions de producció elèctrica. La Generalitat calcula que a Catalunya funcionen unes 2.000 calderes de biomassa per a usos tèrmics, sumant més de 200 MW de potència.

Un altre handicap és l’elevat cost de la recollida, el transport i l’emmagatzematge de la fusta, sobretot per les dificultats orogràfiques del terreny forestal català. I sense un mercat consolidat, els propietaris de boscos no es decidiran a explotar el seu romanent de fusta.

EL MODEL

Si es superessin les dificultats, quin model triar? «Per autonomia energètica, grans plantes. Per benefici territorial, gestió forestal i ocupació, millor disseminar petites instal · lacions », explica Denis Boglio, director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció, alerta que el projecte només és factible en comarques «molt forestals» i prefereix centrals reduïdes per garantir un model «més sostenible».

Aquesta és l’aposta del nou director general de Medi Natural de la Generalitat, Antoni Trasobares, que es va reunir amb representants de diversos sectors socioeconòmics per abordar «una nova estratègia» del sector de la biomassa. Catalunya té quatre centrals elèctriques d’aquest combustible, amb una potència de 15,6 MW i un consum d’unes 100.000 tones anuals de fusta. Altres nou plantes estan en construcció o en fase de tramitació.

Font: El Periódico

Anuncis
%d bloggers like this: